Qui som? Aquesta és la nostra història

El meu nom és Kari Gomez Augestad, i com bé podreu deduir, tinc un nom mig Noruec pel fet que la meva mare és Noruega. Ella va néixer a Oslo i era una apassionada de l’esquí alpí. La meva mare va ser una de les primeres dones a tenir un passi d’esquí a la petita estació d’esquí de Kirkerudbakken, que avui és un dels centres d’on emergeixen més corredors de la copa del món d’esquí alpí de l’equip Noruec. Ella em va ensenyar, juntament amb el meu avi, a conèixer i arribar a estimar la neu, aquests flocs blancs que cauen del cel.

L’hivern, la neu, el fred… Per a alguns, com per a mi, són aquestes coses de la natura que més m’alteren, ja que vol dir que podré posar-me els esquís i gaudir del plaer de pujar i baixar per les muntanyes nevades.

Com vaig aprendre a estimar la neu?

Recordo que, de petita, la meva mare ens treia cada any del col·legi per portar-nos a Noruega durant el mes de febrer, perquè ens deia que era important que coneguéssim el nostre segon país en el seu estat més hivernal.

Com a bona família noruega, pujàvem cada cap de setmana que estàvem al país a la nostra caseta de muntanya, que es coneixen com Hytta. Es tracta de cabanes de fusta en què vius la natura de la manera més profunda: sense aigua, sense electricitat i on vam aprendre a posar-nos els esquís de fons per anar a buscar llenya, per transportar el menjar des del cotxe a la casa i, és clar, per passejar per les muntanyes nevades.

Recordo el meu avi, al seu petit saló de troncs de fusta. Ens parlava moltes nits sobre els seus viatges i especialment d’aquells viatges seus a les Illes Lofoten, que estaven molt al nord i a les quals ell anava cada any. La veritat és que, aleshores, aquestes històries no m’atreien res, ja que eren històries del Mar del Nord, del Bacallà, dels pescadors i d’aquelles Muntanyes escarpades amb un look alpí brutal.

“Kari t’enamoraràs de Lofoten el dia que hi vagis”.

Tampoc entenia que amb aquestes muntanyes i aquesta neu no hi hagués estacions d’esquí en aquestes Illes (el meu cap de nena no arribava a concebre poder pujar muntanyes i esquiar sense remuntadors mecànics). Què era l’esquí de travessa? Aleshores, quan anaves a la neu, o feies esquí de fons o esquí alpí. Poca cosa més… Però amb el temps li vaig donar la raó al meu avi: “Kari t’enamoraràs de Lofoten el dia que hi vagis”.

La força del destí…

I és que sembla que hi ha vegades que la vida et porta cap a on estaves destinat a anar.
De jove, quan llavors estudiava a Granada la carrera de Turisme, vaig començar a compaginar-la amb la meva carrera de professora d’esquí. Durant anys vaig viure a Sierra Nevada, ja que m’encantava fer classes d’esquí, i com que soc una persona que busco desenvolupar-me i no sé quedar-me parada, amb els anys i la meva dedicació a la tècnica de l’esquí vaig aconseguir entrar a l’equip de demostradors de l’Escola Espanyola d’Esquí, a més d’obtenir el meu títol com a Entrenadora Nacional d’Esquí Alpí.

Però amb els anys la meva vida professional va canviar. Ja fa uns 18 anys, vaig començar a treballar al món de la distribució de marques esportives per després passar a estudiar màrqueting i treballar en aquesta àrea. Avui treballo per a Gore-Tex, però per aquell temps, anys enrere, vaig trobar una marca que era totalment afí a mi: Norrøna. Una marca que llavors començava a desenvolupar la seva col·lecció orientada més a l’esquí de Freeride i a l’esquí de muntanya. Així que vaig començar a treballar amb ells (aleshores era la responsable comercial de vendes a Espanya), i va ser amb Norrøna que per primera vegada vaig arribar a les Illes Lofoten, al poble de Henningsvaer.

Henningsvaer, la meva segona casa

La Venècia Escandinava, així anomenen aquest poble. Un antic poble de pescadors unit per ponts, ja que són illots sortits del mar envoltats per muntanyes espectaculars. I hi vaig viure uns dies d’esquí de muntanya amb clients i ambaixadors de la marca. Vam ascendir a la muntanya més emblemàtica, el Geitgjalien, amb uns 1.000 metres de desnivell. I va ser, sens dubte, una de les experiències més boniques de la meva vida. Per les vistes, el que vius des dels cims d’aquestes muntanyes, per la baixada fins al mar, després de la qual ens van portar amb vaixell de tornada al poble, no sense abans parar en una platja carismàtica d’un fiord i on vam gaudir d’un sopar local increïble (en què no sabíem si menjàvem carn vermella o balena… i al final, era balena).

El temps va passar i a poc a poc, va fer que aquests records i sensacions de somni anessin creixent. I després d’uns anys, vaig decidir tornar-hi.
Sent Noruega no em va costar integrar-me i conèixer “els locals”, ja que a més la gent del nord és encantadora. Els primers anys van ser més d’aventura i exploració del lloc, anàvem amb amics i amb la família. Les casualitats de la vida em van unir a Lionel Philippe, guia de muntanya que molts coneixeu. Una persona apassionada de l’esquí, tant o més que jo, i buscar les millors baixades possibles amb la millor neu.
Per això, després d’algun viatge que vam fer junts per conèixer millor la zona, vam passar d’organitzar viatges privats, a preparar viatges amb alguns clients.

Fins avui, en què estem orgullosos d’Outnørdtravel, la nostra agència de viatges especialitzada en aquesta destinació.